Cartes. M’assec a la seva falda. Quins nervis, quina por. Què li dic? Oh! Sabia el meu nom! Sí, m’he portat molt bé… bueno sí, a vegades faig enfadar els meus pares. M’ha saludat des de dalt la carrossa i m’ha llençat un caramel! Aigua al balcó. Cava i neules sobre la taula. Les sabates darrere el sofà. A dormir d’hora que sinó… No, no puc obrir els ulls, i si els obro i s’adonen que els he vist i marxen sense deixar-me res? quins nervis! Neus ja és de dia? Va anem a obrir els regals!
Donaria el que fos per tornar a creure que la màgia existeix. Per tornar a creure que tot és possible. Que si cada cinc de gener uns homes venen des d’orient a milions de cases, també es pot acabar amb la pobresa o fer que no existeixi la maldat. Vull tornar a emocionar-me. Vull tornar a sentir aquells nervis a l’estómac. Vull que algú em miri als ulls i hi pugui veure aquella il·lusió que només tenen els nens en dies com avui.
En dies com el cinc de gener penso que potser el món no és tan horrible. Hem inventat una festa per als nens. Hem inventat un dia en què es regala sense esperar res a canvi, perquè qui porta els regals són els reis, i no tu. Una festa que fomenta la il·lusió i l’esperança en els més petits.
Vull tornar a creure que aquesta nit els reis entraran a casa per la xemeneia. Per un sol instant, vull tornar a creure que la màgia existeix. Que tot és possible.
Donaria el que fos per tornar a creure que la màgia existeix. Per tornar a creure que tot és possible. Que si cada cinc de gener uns homes venen des d’orient a milions de cases, també es pot acabar amb la pobresa o fer que no existeixi la maldat. Vull tornar a emocionar-me. Vull tornar a sentir aquells nervis a l’estómac. Vull que algú em miri als ulls i hi pugui veure aquella il·lusió que només tenen els nens en dies com avui.
En dies com el cinc de gener penso que potser el món no és tan horrible. Hem inventat una festa per als nens. Hem inventat un dia en què es regala sense esperar res a canvi, perquè qui porta els regals són els reis, i no tu. Una festa que fomenta la il·lusió i l’esperança en els més petits.
Vull tornar a creure que aquesta nit els reis entraran a casa per la xemeneia. Per un sol instant, vull tornar a creure que la màgia existeix. Que tot és possible.
realment la nit de reis és tan maca,quan era petita em llevaba super d'hora i emocionadíssima jeje
ResponEliminam'hauries d'haver vist dilluns, semblava una boja! quan van arribar les carrosses i els reis allà a montjuich on estavem esperant vaig sortir del recinte corrent i saltant i feia un freeed!