Non, rien de rien, non, je ne regrette rien

I a vegades imagines. A vegades imagines un dia en què els talons trepitgen el terra amb fermesa, tant, que sembla que en qualsevol moment s’hagi d’esfondrar. Un dia en què els ulls miren al cel i els llavis somriuen de vermell. A vegades, imagines un dia en què el món és al palmell de la mà.

avui que el cor se m'embala

I avui més que mai recordo aquella nena. Aquella nena que cada dissabte s’enfilava a la cadira per fer fora la pols d’entre les figuretes del moble. El napubuf que des de dalt la cadira cantava sempre la mateixa cançó.

I avui més que mai em recordo d’aquella nena i d’aquella cançó. I avui més que mai sé que ja la puc cantar de debò. Ara si...

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.
Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu, per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Vamos a contar mentiras, tralará

Jugar a fer veure que el que importa no importa. Fer del sentiment indiferència. Fingir que ets gel i no flama. Ho intentes amb totes les teves forces, però a vegades, moltes, és impossible.
Sents, rius, plores... i no hi pots fer més.

Los amantes del circulo polar

Un jour je voulais faire de ma vie une coïncidence. Il y a beaucoup de temps, je croyais que tout pouvait être possible. Je croyais que tous les noms d’amour commencent par a, je croyais qu’il devait commencer par a.
Hier, hier je croyais que la coïncidence était ça, seulement une coïncidence. Hier je ne croyais, mais aujourd’hui… tout c’est possible, non ?