I si ara mateix em preguntessis si vull fer la volta al món en una T2 et diria que sí, i no m'ho pensaria.

Je suis ici

Fa dies que et busco, però no et trobo. Potser només t'imagino. Imagino viatges estel·lars, peixos que saben comptar. Els aneguets de la banyera tenen la seva pròpia xarxa de comunicació, no ho sabies? Imagino que imagino. Però és real. Et parlo. La paret sembla més interessant, o almenys no m'intimida tant. Em parles i ric. Rius? Riem. Els teus ulls s'empetiteixen. Ulls de talp.

I aquest cop no em perdo en els seus ulls. No vull. Només m'ho imagino. Imagino viatges estel·lars, peixos que saben comptar...

Sense voler-ho, de tant imaginar... Em perdo en els ulls d'un talp.

Setembre

El silenci ressona contra les parets. La terra gira en cinema mut. Callen el vent, els arbres i les cançons. Calla el primer gall del matí.

Silenci. Només silenci.

Però, enmig d'aquest silenci, les teves paraules rellisquen damunt del vidre entelat. I les meves.

Parlen els nostres llavis, però no diuen res. Paraules buides, res més.

Ara els ulls callen. Callen les mans i la punta dels dits. Calla el batec del cor. I fins i tot el floc de cabells que ja no em retires del front. Silenci, només silenci.

I unes paraules que no diuen res.