Entre parets de cotó descansen. Entre terres de cel i sostres de sorra. Entre fulles de colors i llums de cireres. Entre arbres de llana i flors d’albada. Al costat del carrer de l’horitzó, que fa xamfrà amb l’infinit. Oloren a xocolata i a lavanda. I a vegades, oloren a arc de Sant Martí. Es mouen i onegen entre les parets de cotó. Soroll a silenci. Amagats en el carrer d’una ciutat on ningú pot accedir-hi, no desapareixen. No desapareixen al contacte amb els dits, ni tampoc al contacte amb la foscor que a vegades assetja. Eternament en harmonia. Sempre de colors, sempre en dansa amb el ritme del descompàs. No moren ni respiren. No desapareixen, però sí s’obliden. On van els somnis? On van a parar les il•lusions i els desitjós abandonats? Entre parets de cotó. Entre terres de cel i sostres de sorra. Com bombolles de sabó suren els somnis i els desitjos, al costat del carrer de l’horitzó, que fa xamfrà amb l’infinit. Si els toques no els agafes. Si els teus dits hi entren en contacte, no s’esvaeixen. Suren i suren, esperant que algú els recordi. Esperant que algú torni a creure en ells. Suren i suren entre terres de cel i sostres de sorra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
m'ha encantat els canvis entre noms que fas a "terres de cel i sostres de sorra", o a "fulles de colors i llums de cireres". és un text molt bonic
ResponEliminaperò com continuem publicant els dies previs a examen... em sembla que serem tu i jo les que viurem entre terres de cel i sostres de sorra.
un petó publicista!
el temps és molt divertit i els teus comentaris també jajaj, sq quan he vist q mhavies comentat he pensat aix aquesta q comenta en comptes destudiar...i al final em poses: si no stic studinat publicitat XD ajjajaj sq mhe rigut molt. Encara no he llegit el teu nou post, després el llegiré i te'l comntaré xò sq no volia sperar a descriuret la sensació d'alegria q m'has fet sentir en llegir els teus comentaris jajajaj suposo qs lestudi qns deixa una mica tocats del cap i és en aquell moment en què l'abandones x un moment i surt a l'exterior, aquell primer contacte, q fa q la teva bogeria s'expressi en tota la seva extensió waaaaa!
ResponEliminamuaaaaaaa!
que maco en serio.
ResponEliminala veritat, és que com diu la núria mencanten els jocs de paraules q fas (quan fas coses així em reocrdes a les comparacions q feia el protagonista de Tokio Blues).
és que transmets una sensació com molt dolça de país de colors, i suposo qs on mimagino q deuen quedar els somnis xq només es merexerien un lloc així, maco.
jo crec que somnio massa.
T'HAS FIXAT que núria, tu i jo tenim el mateix model de blog?XD
ResponEliminaSOMIANT AM LASSWELL
Somnis... estem de fets de somnis i de futur i de desitjos i de dies on el sol brilla amb força i de núvols de cotó i de converses i de somriures i, perquè no dir-ho, d'alguna llàgrima que s'escola. Però sempre som somnis!
ResponEliminaFora Laswell i Lazarsfeld!
un petonet preciosa!