M’ofego. M’ofego en les llàgrimes que sóc incapaç de vessar. En el batec constant que em martelleja per dins. M’ofego en el blanc del sostre. En les mirades que sóc incapaç d’enfrontar. M’ofego en el desig d’eludir les converses. En la determinació de no esfondrar-me. De continuar, sigui com sigui. M’ofego en les paraules, incapaces de donar-me consol. En els versos d’un poema que vaig escriure ja en fa d’anys. M’ofego en aquest fals somriure que m’he cosit al rostre. En allò que sóc incapaç de dir-te. En la por a perdre, a no saber lluitar. M’ofego en la por a no poder ser forta. Per tu, per tots. M’ofego. M’OFEGO. I això és tot.