M’amago en les disfresses d’un jo, que no sóc jo. Avui em disfresso del blau del cel, demà… demà potser millor vestir-se d’ombra i així passar inadvertida. La pluja cau i mai no arriba a tocar el terra. El temps es detura i en una mil·lèsima de centèsima de segon una fulla cau d’un arbre i es detura com si flotés en l’aire. Tot es ralentitza. S’acaba aquesta mil·lèsima de centèsima de segon i tot torna a moure’s. El riu de cotxes, el vent, la pluja… però la fulla continua allà, immòbil. Com si esperés la ventada final que l’ha d’estavellar definitivament contra el terra.

Avui em disfresso de vent, d’aire, de cel. Em disfresso del vermell d’una fulla que desafia la llei de la gravetat.