Guajira Guantanamera

Mous els llavis i ho deixes anar. Sense pensar, o pensant-ho molt bé. Ningú ho sap, ni tan sols tu, la veritat. La veritat és que t’agrada que tot sigui així. Paraules que brillen per la seva transparència. Un pensament, un sentiment, nascut del cafè i no du champagne. Vine. Quedat. Marxa. Torna. T’estimo. T’odio. No vals la pena. Vull saber que vals la pena. Vine abans de marxar, quedat perquè t’estimo. Torna perquè t’odio. No vals la pena, però vull saber que vals la pena. Perquè t’estimo, perquè t’odio. Perquè vull que vinguis i et quedis, perquè vull que marxis i tornis. Perquè les meves paraules surten de la claredat del cafè. Perquè les meves paraules són les que són, i a mi, així, ja m’agraden. Mou els llavis i deixa-ho anar.