petite puce

Petita, petita, petita, tan petita que l’ombra d’una puça és més gran que la teva. Petita, com els ocells que s’estavellen contra el terra acabats de sortir del niu. Ets petita, petita. Tan petita que el mirall no té reflex per tu. Tan petita que no hi ha sol ni lluna, ni estrelles, que et distingeixin entre les ombres de la nit. Petita, com el forat de l’agulla que les àvies mai no aconsegueixen enfilar. Petita, petita, petita. Ets petita. Petita, petita, petita. Tan petita que una nit desapareixeràs entre els llençols, i res ni ningú podrà seguir els teus passos. Uns passos tan petits que mai s’hauran arribat a dibuixar. Petita, petita, petita. On vas, d’on vens? Petita, petita, petita... Jo no vull desaparèixer.