Setembre

El silenci ressona contra les parets. La terra gira en cinema mut. Callen el vent, els arbres i les cançons. Calla el primer gall del matí.

Silenci. Només silenci.

Però, enmig d'aquest silenci, les teves paraules rellisquen damunt del vidre entelat. I les meves.

Parlen els nostres llavis, però no diuen res. Paraules buides, res més.

Ara els ulls callen. Callen les mans i la punta dels dits. Calla el batec del cor. I fins i tot el floc de cabells que ja no em retires del front. Silenci, només silenci.

I unes paraules que no diuen res.