de puntetes

Tic tac, tic tac, tic tac… El rellotge sona enmig de l’habitació. No se sent res més, només l’acompanya el sorollet de l’aigua dins la peixera. Estirada al sofà penso, i ho sento, tot més que en qualsevol altre moment del dia. Aquest és el meu moment. Ningú més que el tic tac del rellotge pot robar-me aquest refugi de silenci. Silenci. El rellotge ressona per tota l’habitació, són dos quarts de dues. Avui els secrets han sortit a la llum. Aquesta nit no sóc jo qui mana al silenci.